AUTOAVALUACIÓ

            Som Roberto Roig Espí, Rafa Dordà Vidal, Pablo Revert Pedrón i Carles Blasco Peris, anem a presentar la nostra autoavaluació de forma conjunta al igual que hem fet el nostre blog al llarg d’aquest curs.

            El blog va nàixer el primer dia de classe, en el moment en el que el professor va explicar  les modalitats es vam agrupar quatre amics i varem triar la modalitat “A” per a crear un blog conjuntament. Dies després es varem reunir tots, i pensarem un nom, “Rorapaca”, com treballar,... Es preguntareu, ¿que vol dir Rorapaca? Si es fixeu son les inicials dels nostres noms ordenats del mes major edat al menor d’edat. La nostra manera de treballar fou la següent: cada vegada que ens disposàvem a realitzar una entrada en el nostre blog es reuníem els quatre membres, decidíem sobre quin tema parlar, debatíem i contrastàvem opinions. El que no fèiem era repartir-nos la feina, fer cadascú una entrada diferent; el nostre objectiu era, és i serà tindre punts de vista diferents per a poder contrastar opinions, aprendre dels demés i els demés de mi.

            La manera d’enfocar aquesta assignatura ens pareix “peculiar”, ja que es la primera vegada que la nostra eina de treball i ensenyament era a través d’un blog. L’idea de crear una comunitat d’aprenentatge es molt bona, però es complicat que tots els coneixements aportats aquesta comunicat arriben a tots els usuaris per que hi han molts. Segur que hi ha molts coneixements, experiències, vivències molt interessant... que nosaltres ens hem perdut.

El que nosaltres hem aprés son les moltes possibilitats que pot tindre un blog, van des de sols paraules fins a poder compartir vídeos, fotos, música, vivències, experiències... Però aquest format de treball també  ens ha creat incerteses (sobretot al principi) com, ¿que hi ha que fer? ¿que tinguem que fer? ¿estarà be el que hem fet? ¿açò que fem serveix per alguna cosa?...  Hem aprés també com els demés podem aprendre de nosaltres al mateix temps que nosaltres dels demés, es dir aprendre tots de tots. Una de les coses que mes volem ressaltar es que la nostra manera de veure el procés d’ensenyança -  aprenentatge ha canviat. Pensem que per a que hi haja qualitat en l’ensenyança no a de recaure tot el pes educatiu sobre el professor, si no que els alumnes han de participar d’una manera mes activa en les classes, ja que es molt mes enriquidor. Un bon exemple el vam veure els últims dies de classe, proposat per el nostre professor; una caixa soles a penes la podem veure, però si portem tots una caixa ja no es una caixa, sinó una muntanya de caixes. Creguem que es essencial que per a que els subjectes participen de una manera activa, els alumnes tenen que estar motivats per la tasca. Una part d’aquesta motivació te que estar dins de cada alumne però pensem que el professor a d’ajudar a traure-la.

            El que hem fet per aprendre es  anar a les classes tant teòriques com pràctiques i entrar als blogs per veure que han fet els nostres companys. Sincerament nosaltres no hem aportat molts comentaris, però açò no vol dir que no hem aprés. Per a que els nostres companys aprenguem de nosaltres hem intentat fer entrades en el blog interessants que aportem coneixements i punts de vista sobre temes vist a classe.

            Per concloure la nostra autoavaluació, si fora possible no ens qualificaríem, però ja que els professor ens ho ha demanat farem aquest esforç. Considerem que es molt difícil posar-nos una nota concreta, valorar els coneixements que hem aprés i que hem pogut aportar, ja que es molt abstracte, però per tot el que hem dit fins ara, sincerament pensem que la nostra qualificació podria estar en un 6.

Volia fer menció del dibuix  que vaig fer al principi de començar les classes de Educació del Moviment i el dibuix que vam realitzar a l'ultima classe practica. 

En el primer dibuix que hi vam fer sens va demanar que férem un dibuix on apareguera tres aspectes: l'educació, el moviment i jo. Hi era la primera classe practica que teníem de aquesta assignatura i sense saber res ens demanaren fer aquest dibuix, cadascú va fer el seu dibuix en el que es relacionava l'educació, el moviment i jo.  Jo no tenia ni idea de quin dibuix fer i per tant vaig decidir fer un jugador de futbol en moviment (dibuix 1). Pense que en aquest primer dibuix sols vaig relacionar els termes de moviment i jo, sense fer cas de l'educació, ja que no sabia que volia el professor que férem o com volia que ho relacionarem. si dic la veritat vaig eixir de eixa classe pensant, de que anirà aquesta assignatura?

En l'ultima classe pràctica de l'assignatura d'educació del moviment, el professor ens va demanar realitzar un dibuix amb les mateixes pautes que aquell dibuix que vam fer en la primera practica. el resultat del meu dibuix es el que podem veure en el dibuix 2. el que podem veure es un educador o entrenador donant una instrucció a un grup de xiquets que juguen amb un baló. El professor ens va preguntar que si estàvem contents del que havíem dibuixat i que si ens veiem reflexionats en aquest dibuix. Vegen el meu dibuix si que em veig dibuixat en aquest dibuix, ja que com vaig dir en classe, molts continguts d'aquesta assignatura m'han servit per a seguir unes pautes o una ètica de quin professor d'educació física vull ser. He de dir que no tinc pensat en ment dedicar-me a la educació en un futur, Però si que en l'alt rendiment hem trobaré persones, grups de persones i situacions en les que podré seguir una etica o tindre en ment per exemple el principis ètics vist en la lectura del tema 5(Devís Devís, J. y Pérez Samaniego, V. (2009). La ética profesional en la formación del profesorado de Educación Física, en Martínez Álvarez, L. y Gómez, R.  (Eds.): La educación física y el deporte en edad escolar. Un giro reflexivo. Buenos Aires (Argentina): Miño Dávila (pp. 105-123)), per a tractar en persones i realitzar activitats conforme se explica en aquestos casos.

Dibuix 1                                                     Dibuix 2

SANDBLASTING

El 22/07/11 Versace anuncia que prohibirà la tècnica letal del sandblasting per als seus pantalons vaquers.

Per a poder parlar d'aquesta noticia em de saber en que consisteix el sandblasting?

El sandblasting és un procés de tractament de la roba vaquera que la blanqueja i li aporta un aspecte de tela desgastada. Consisteix en l'aplicació d'un chorro d’arena a pressió que, normalment, es realitza de forma manual i sense la protecció adecuada.
Informes mèdics revelen que alguns treballadors del sector de sandblasting han desenvolupat formes agudes de silicosi, una malaltia pulmonar incurable que, en molt casos, provoca la mort.

Una vegada ja posats en el tema, dir que en aquest mes (maig del 2012) s’ha publicat un article on s’afirma que molts treballadors a Bangladesh continuen utilitzant aquesta tècnica, el que demostra que poques prohibicions s’han dut a terme.

Ens pareix lamentable que per no utilitzar tècniques més costoses, tinguen que cobrar-se nombroses vides de persones que l’únic que volen és treballar. El més fort és que els  propietaris d’aquestes marques tan famoses (Versace,Zara, H&M, Levi's, Diesel o Lee) puguen tindre la consciencia tranquil·la i puguen dormir per les nits...en definitiva es veu que aquesta societat consumista no crea persones, sinó monstres que no tenen cap dels valors morals i principis ètics que nosaltres com a educadors hem de transmetre.

Ací us deixem el link de la noticia per si voleu informar-vos més:  
http://www.vivalebio.com/es/consumo-rebelde/440-las-marcas-de-moda-siguen-utilizando-el-peligroso-aasandblasting-para-desgastar-los-vaqueros.html

" La educació, el moviment i jo"

A principi de curs Victor ens va fer una mena de avaluació inicial dibuixant un dibuix sobre el tema “ la educació, el moviment i jo”.

Agafem el exemple de Rafa Dordà Vidal.

Pel que vegem en la imatge 1, sincerament vaig començar dibuixant una espècie de xic jugant amb un baló però sense buscar res del moviment ni res relacionat en la educació ja que no trobava cap tipus de relació.

Es llançà la pregunta ;on es trobeu en aquest dibuix?

Tal vegada pensava que era conscient del que dibuixava però el que realment passava fou que involuntàriament estava dibuixant-me a mi mateixa, dibuixava un personatge fen un esport, el meu esport.

En la imatge 2 i avaluació final, el que intente plasmar en el dibuix es passar el personatge d’una reflexió o visualització del moviment aprés per la experiència i per la repetició a posar-lo en pràctica i executar-la, es a dir, passar d’un raonament cognitiu a un raonament pràctic.

Per aquest motiu i aquest raonament pense que estic content perquè pot ser que haja aprés algo....Ixe algo espere en un futur incert poder-ho posar en pràctica.

Imatge 1:

 Imatge 2:

Alt rendiment o alt aprenentatge?

Com tots  els dies entrem a veure l’actualitat esportiva a diferents periòdic esportius, varem encontrar una noticia la qual  va fer que ens recordarem d’una de les ideologies que vam estar vegent a classe, en concretament la ideologia del cult al rendiment. Aquesta ideologia es fonamenta “ en el desenvolupament d’habilitats físiques i es centra en l’ atenció de l’esportista d’elit i l’alumnat mes capacitat, mentre que el seu fi es formar grans  equips esportius escolars”. 

El que deia aquesta noticia era el següent :” Beñat (jugador Professional de futbol) es va perdre un europeu sub-17 amb Espanya per males notes”), el que li va passar a aquest jugador va ser que per ser un “mal alumne” , es a dir  per no obtindre un bon resultat en les notes no va anar al un competició que qualsevol xiquet de la seva edat voldria anar.

Com  diu Tinning es busca en el rendiment  la selecció ,la exclusió i el sofriment lligat al rendiment pero en aquest cas no s’exclou al esportista per el físic, el talent o la qualitat que poseixca sino per no conseguir uns objectius que marca el centre escolar. Es un tema contradictori, ja que si eres bo tens molt que aportar al equip però en canvi el centre escolar no et permiteix en poder seguir avant i prefereix prescindir dels teus servicis sabent que perden a un bon jugador.

Un dels nostres membres d’aquest blog, era jugador de futbol en un equip de alt rendiment i estava a una residència on ens conta que mols jugador de gran nivell no han pogut seguir en aquesta práctica perque la política que seguia el club era el mantindre un nivell escolar  adequat per mantindre la possibilitat de jugar.

Nosaltres ens preguntem; es políticament correcte deixar escapar a un talent esportiu en el alt rendiment per no conseguir uns objectius escolars si el que busquen es crear talents??

Açi deixe la noticia de Beñat:

http://www.marca.com/2012/05/15/futbol/eurocopa_2012/espana/1337102553.html

Ideologies: El Recreacionisme

Segons la RAE aquest concepte de “ideologia” es defineix com; Conjunt d’idees fonamentals que caracteritza el pensament d’una persona, col·lectivitat o època, d’un moviment cultural, religiós o polític,etc...de manera mes simplificada; forma de veure i entendre la realitat.

Pel que fa a la ideologia de recreacionisme, podríem dir que es VEURE LA REALITAT ENFOCADA A LA DIVERSIÓ...es a dir, el divertir-se per divertir-se. Concepte oposat al rendiment, ja que aquest busca uns objectius.

Com es manifesta aquesta ideologia en els àmbits del moviment?

Es pot manifestar entenguent la Educació Física com a passatemps, es a dir, diversió per oblidar les matèries relativament importants, també u podem trobar en esports de multiaventura ( puenting, descens en bicicleta per muntanya...).

Com es dona a la llum aquesta ideologia? Que hi ha ocult en el recreacionisme?

Com hem comentat anteriorment, aquesta ideologia ix a la llum en quant considerem la sessió de EF com passatemps, passant per alt els valors educatius de la assignatura i els seus continguts ( el moviment com intrínsecament valuós).

El recreacionisme a demés porta ocult unes ideologies de manera implícita, es a dir, ideologies que no se veuen a simple. Aquestes són el sexisme i el consumisme, la primera la podem veure quant vegem en un esplai a xiquets jugant en balons i a xiquetes jugant  a saltar la corda. El segon concepte apareix quant en la busqueda de la novetat paguem per buscar noves sensacions i experiències per exemple en parcs d’atraccions.

 Aci vos deixem uns videos del recreacinisme en estat pur:

ESPAÑISTAN

En Espanya fins fa uns pocs anys hem tingut un període en que erem “rics”, tots tenien casa, cotxes, viatges....en definitiva, una vida de luxe.

O ens vam fer creure que erem rics?

Durant eixe període no vam veure eixe “mono”, avui en dia mirant enrere si que som capaços de veure’l. ( com ocurreix en el vídeo del test psicològic d’atenció selectiva vist a classe).

Ací us deixem el vídeo que per a nosaltres es el mono.

¿Què n'opineu?

CÀSTIG PER A APRENDRE??

 Una figura que ens va sorprendre de la xarrada del nostre company Héctor Solís, fou la figura del “mandado”, persona que se convertia en manat al no haver complit les seves tasques que s’havien compromès a complir en l’escola, és a dir, tot el món podia demanar-te tasques que feien de càstig. Així doncs, es una visió en el qual es contradiu en la ideologia que volia implantar Paideia, la llibertat.

Nosaltres es preguntem; es correcte una educació basada en el càstig??¿¿

Parlem de càstig com aquella acció realitzada per una persona que provoca aversió o rebuig en altra i que té com a finalitat eliminar o corregir una conducta o comportament molest o inadequat.

Hem parlat d’aquesta figura per demostrar que mitjançant el càstig no s’aprèn segons les teories associacionistes del aprenentatge, és a dir, el reforç és la clau de la associació.

Un exemple pràctic és un experiment realitzat en rates, realitzat per Thorndike, en el qual enunciava “la ley del efecto”.

-          Cas 1:

Reforç positiu; en un laberint es fica una rata i al final del camí per a sortir, té una recompensa. Després de realitzar aquesta acció varies vegades, llevem el premi i la rata sap quin camí elegir.

-          Cas 2:

Reforç negatiu; en el mateix laberint s’electrifica tots els camins que no tenen sortida, menys el camí bo. La rata en aquest cas troba la sortida perquè fuig de la corrent, però quan li lleven la corrent no sap sortir.

En conclusió, es demostra que en reforç positiu hi ha aprenentatge. Per tant, hi ha que gratificar la conducta i no castigar-la per poder obtenir una resposta positiva ja que imposant el càstig es pot obtenir un desgast de l’autoestima dels menuts arribant a desvaloritzar-se.

LA NOSTRA ESCOLA IDEAL

El passat dia 25 d’abril presenciarem una conferència que ens va oferir el nostre gran company Hèctor Solís, el títol de la exposició era “mi infancia en Paideia, una escuela libre y anarquista”.

En la xarrada, Héctor ens va transmetre les seues experiències i vivències en una escola no molt comú per a nosaltres, ja que la forma d’ensenyança es basava en l’antiautoritarisme , la igualtat entre tots els membres del col·legi, l’ús de la paraula (principalment mitjançant assembles), el joc com a accés al saber, contacte amb la naturalesa....

Si voleu saber més sobre Paideia, ací us deixem dos links amb més informació sobre aquesta escola:

http://www.paideiaescuelalibre.org/Textos%20publicados%20en%20web/Memoria%20Paideia.pdf

http://www.paideiaescuelalibre.org/

La conclusió que extrem nosaltres de la xarrada, a pesar de que  no hem viscut en eixe entorn, es que ens agradaria que l’escola fora un terme mig entre Paideia i els col·legis convencionals, recolzem a Héctor en  que les idees de Paideia eren bones però estaven mal aplicades.

L’escola ideal per a nosaltres, seria aquella en la qual no es limitaren les idees creatives d’un xiquet, on hi haguera suficient llibertat per a esplaiar-se en allò que li interessa; però sense arribar a l’extrem de que cadascú fa el que vol i quan vol. En definitiva que hi haguera certa llibertat però on s’aprenguen uns coneixements essencials que els permeten seguir en estudis superiors, on cada vegada hi haguera més llibertat.

En la nostra escola “ideal”, es desenvoluparia de la mateixa manera els dos hemisferis del cervell, tant el dret com l’esquerre; ja que en els col·legis convencionals, majorment es desenvolupa l’hemisferi esquerre, que és el que controla la parla, l’escriptura, la numeració...

Per a nosaltres igual és d’important l’hemisferi dret, que està especialitzat en les sensacions, sentiments i habilitats especials (visuals,sonores,artístiques, musicals...)

Ací deixem un vídeo interesantíssim sobre els hemisferis cerebrals:

 

Examinar?¿??¿

La paraula examinar en si, significa observar atentament, investigar, sotmetre a examen  algo o provar aptituds i coneixements a algú a través d’un examen.

Moltes vegades en el nostre dia a dia, estem siguent examinats per algú, però centrant-se en l’educació i finalitzant amb el tema vist en classe ens centrem més en nosaltres ( els alumnes ), en que fer per a poder aprovar a finals de cada quatrimestre.

Així doncs, el dia que férem la prova de lectura, al finalitzar la classe, ens donarem compte de diversos detalls, com el nostre professor ( Victor Perez Samaniego ) al finalitzar la prova, observava “ la classe”, els nervis que dipositaven la gent després d’examinar-se. Automatismes que sempre apareixen al finalitzar una prova, com “parlar amb el company”, “ preguntar si la resposta era una o altra” i murmurar en veu alta. Tot açò es justificable, però es justificable examinar-se duna prova de lectura haguent llegit el llibre?¿

En classe hagué un cas, d’un company que havent-se llegit el llibre no superà l’examen, i açò vol dir que no ho haja llegit? No ho creguem, però suposem que es una forma de justificar que la persona en qüestió ha assimilat la lectura, però en veritat no vol dir que no hages comprés el llibre, que es realment el que importa!!. 

Nosaltres els alumnes, al llarg de la nostra vida acadèmica, som examinats constantment a rel d’una sola prova final, una prova en que les característiques que sobresalten son el nerviosisme i la incertesa en una taula de 1x1, rodejat de gent i amb molta pressió. Estem parlant del famós “ Examen”. Aquell paper que et posen damunt de la taula, que els professors juguen amb els  teus nervis diguent que no pots alçar el paper fins que haja repartit a tots els alumnes i començant a parlar i parlar més que en qualsevol classe diària…i el alumne cada vegada més nerviós…Ens podem preguntar si aquest examen va a suposar si hem aprés algun coneixement o no?¿. O tal vegada, si hem estudiat per aprovar el simple examen?¿

Són moltes les preguntes que ens podem fer-nos però si volem generar col·legis i universitats que formen persones amb capacitats i amor per aprendre és necessari que desenvolupem metodologies pedagògiques i d’avaluació que no tinga el seu centre en la prova, l’avaluació o la nota, sinó en el meravellós camí del  aprendre, conèixer i crear.

EL PODER DE LA EDUCACIÓ SOBRE LES PERSONES

Un bon exemple del poder que té la educació sobre les persones, ho podem veure en la pel·lícula “la ola”. En aquest film, el professor Ron Jones té que realitzar en la setmana de projectes, l’explicació d’un sistema autocràtic (tot i que). Per a açò, el professor intenta recrear situacions reals per a que els alumnes visquen en primera persona que és i com és un sistema autocràtic. El projecte del professor, tot i que en classe pareix una situació controlada, açò se l’hi escapa de les mans, arriba un punt on els alumnes confonen la realitat amb el projecte del seu professor.

Com utilitzar la educació com una ferramenta per a adoctrinar a un grup de persones, per a que tinguen unes creences, que actuen d’una manera determinada, una forma de vida determinada, etc. Al llarg de tota la historia, han hagut i continuen haguent exemples de la utilització de la educació per a aconseguir controlar a un grup de persones. Un fet històric d’açò que estem parlant seria el moviment nazi, actualment podem observar com en el món musulmà més radical (AL-QAEDA). Desgraciadament no sempre s’utilitza el poder de la educació per a un bon fi.

Tot el que hem dit fins ara, ens pot donar una idea de la gran importància que té la educació dins de la societat.

¿I SI JA NO POTS TORNAR A PLORAR?

Ací va una noticia que ens a impactat! Hem estat buscant informació sobre el tema que volem fer al mural i, ens a sorprés aquest succés. Us deixe l'enllaç!

http://terapias.typepad.com/terapiasmanuales/2009/11/ras-una-enfermedad-que-de-tan-solo-llorar-produce-la-muerte.html

Aquesta xiqueta si plora té risc de que ja no ho torne a fer mai més.

EL LLENGUATGE CORPORAL

Aquest tema ens ha resultat molt peculiar i molt interessant. Partint d’ací i degut, a que hem cursat en el primer quatrimestre l’assignatura d’expressió corporal hem decidit profunditzar utilitzant el cos com un llenguatge no verbal.

En primer lloc introduïm el concepte d’expressió corporal .Hi ha nombrosos estudis que identifiquen els processos neuromusculars que succeeixen a la percepció d'un estímul amb l'expressió corporal. Com a conseqüència, la descriuen com la resposta automàtica, inconscient o adaptativa a un succés percebut.

Però nosaltres anem a parlar d’un llenguatge corporal on la resposta al estímul es totalment conscient, amb intencionalitat comunicativa o estètica. Es important assenyalar que en aquest procés poden influir altres elements que son els següents: espai – temps, l’altre/a, el grup i elements variables.

Per a comunicar-se a traves del c os utilitzem els gestos, son la visualització de la nostra capacitat de comunicació. Aquest es diferencien per la seu forma i per el seu significat. Moltes vegades a través d’ells poden extraure informació sobre el subjecte com de quina cultura be, de quina època es... Podem descriure les capacitats gestuals en:

-          Capacitat d’imitar: reproduir la realitat que volem descriure, també anomenat mimesis.

-          Capacitat de simbolitzar: poden utilitzar el cos i el moviment per a simbolitzar l’amor, la tristesa, la posta de sol...

-          Capacitat d’abstraure: comunicar una vivència o fet (amb emocions,) aconseguint fer arribar a l’espectador aquesta vivència i emocions.

 Per entendre millor el que estem parlant, continuació anem a veure uns exemples a través d’uns vídeos.

Al primer vídeo podem veure un grup de dansa urbana que explora innumerables camps del llenguatge corporal fusionant estils (http://www.kulbik.com). Anem a veure una funció anomenada “Cube”, una historia que transcurreix en un cub imaginari que es transforma en funció de les emocions.

Com hem pogut veure a través de moviments precisos i amb molt de control ens poden representar una situació en la que pareix que realment estiguen dins d’un cub, i com son capaços de transmetre diferents emocions.

En el vídeo següent anem a veure el mateix grup com solament amb moviments molt definits i precisos del seu cos son capaços d’alentir o accelerar una imatge.

Altra manera divertida es la que tenen el grup de teatre gestual “Tricicle” (http://www.tricicle.com/sp/index.php). Aquest grup son capaços de fer-nos somriure solament amb el llenguatge corporal. Asi podem veure un exemple:

Com hem pogut veure el llenguatge corporal es un llenguatge tan útil com el verbal, com hi ha gent que es capaç a través del seu cos contar-nos o fer-nos sentir el mateix que utilitzant el llenguatge verbal. No es un llenguatge fàcil d’utilitzar, ja que requereix d’un domini ampli dels moviments que pot realitzar un cos.

Bibliografia

-          Apunts de l’assignatura d’Expressió Corporal. Professor: Luís Antolín Gimeno

-          http://www.kulbik.com

-          http://www.tricicle.com/sp/index.php

-          www.youtube.com

Benvinguts!!

Hui hem començat a crear el nostre blogg a la classe pràctica d' Educació del Moviment!
Ací vos deixem un regalet de benvinguda!