CÀSTIG PER A APRENDRE??

 Una figura que ens va sorprendre de la xarrada del nostre company Héctor Solís, fou la figura del “mandado”, persona que se convertia en manat al no haver complit les seves tasques que s’havien compromès a complir en l’escola, és a dir, tot el món podia demanar-te tasques que feien de càstig. Així doncs, es una visió en el qual es contradiu en la ideologia que volia implantar Paideia, la llibertat.

Nosaltres es preguntem; es correcte una educació basada en el càstig??¿¿

Parlem de càstig com aquella acció realitzada per una persona que provoca aversió o rebuig en altra i que té com a finalitat eliminar o corregir una conducta o comportament molest o inadequat.

Hem parlat d’aquesta figura per demostrar que mitjançant el càstig no s’aprèn segons les teories associacionistes del aprenentatge, és a dir, el reforç és la clau de la associació.

Un exemple pràctic és un experiment realitzat en rates, realitzat per Thorndike, en el qual enunciava “la ley del efecto”.

-          Cas 1:

Reforç positiu; en un laberint es fica una rata i al final del camí per a sortir, té una recompensa. Després de realitzar aquesta acció varies vegades, llevem el premi i la rata sap quin camí elegir.

-          Cas 2:

Reforç negatiu; en el mateix laberint s’electrifica tots els camins que no tenen sortida, menys el camí bo. La rata en aquest cas troba la sortida perquè fuig de la corrent, però quan li lleven la corrent no sap sortir.

En conclusió, es demostra que en reforç positiu hi ha aprenentatge. Per tant, hi ha que gratificar la conducta i no castigar-la per poder obtenir una resposta positiva ja que imposant el càstig es pot obtenir un desgast de l’autoestima dels menuts arribant a desvaloritzar-se.